Portada del llibre d'en Quim, 'EnVers el pensament'. (Font de la imatge: edicionsdelsud.com)

Quim Sanç: “Jugar a l’Among Us és divertit, però un cop acabada la partida no et queda res. Hem d’aprofitar la vida”

52 visites

Entrevistem al professor de Català del Guinovarda i ens parla de la seva trajectòria docent i del seu llibre “Envers el pensament”

En Quim Sanç (València, 1992) és professor de Català a l’Institut Guinovarda de Piera. També és escriptor i ha publicat el llibre “Envers el pensament”. I avui l’entrevistem per a parlar de les seves passions.

Quin és el teu nom complet, Quim?

El meu nom complet és Joaquim Sanz Ureña, però se’m coneix com a Quim Sanç.

Per què vas decidir fer-te professor?

Perquè quan anava a l’institut admirava les professores i professors que eren capaços no solament d’explicar bé la seva matèria, sinó de transmetre altres valors i inquietuds. Sabien arribar a l’alumnat de moltes maneres diferents. Vaig tindre molt bons professors i des d’aleshores vaig saber que volia fer el que ells feien. No sé si ho he aconseguit, encara n’estic aprenent.

Què li recomanaries a un alumne que té inquietuds literàries o musicals?

Que les alimenti i les estimuli, que no cedeixi a la mandra. És molt fàcil, sobretot en aquesta època de xarxes socials, jocs online, Tik-toks, etc, deixar córrer les inquietuds en favor d’un plaer més immediat i més fàcil d’aconseguir. Per exemple, jugar a l’Among Us és molt senzill i divertit, però un cop acabada la partida no et queda res, no has après res, no has fet res. En canvi, invertir el temps a llegir, a escriure, a aprendre a tocar un instrument (ja que parlem d’aquestes inquietuds en concret) et fa créixer a nivell intel·lectual i, a la llarga, et deixa la sensació que has aprofitat la vida, la qual, encara que no ho sembli, passa volant i no s’atura.

Això no vol dir que hàgim de renunciar a activitats menys productives i a perdre el temps de tant en tant, però no hem de deixar que això monopolitzi la nostra vida i ens anul·li les inquietuds.

Quin és el nom del teu llibre?

“Envers el pensament”. És un joc de paraules: “Envers” significa “en allò que concerneix a”, però també es pot llegir com dues paraules diferents, “En vers”.

Atès que t’agrada escriure, des de quan ho fas? Parla’ns d’aquest llibre.

Sempre m’ha agradat escriure, si bé no ho he fet mai de manera continuada, ni molt menys professional. Encara tinc guardats alguns relats qua vaig escriure quan devia tenir 9 o 10 anys. Fa relativament poc, però, m’he llançat a escriure poesia, i vaig publicar pel novembre de 2020 el meu primer poemari, “Envers el pensament”, un recull dels poemes que tenia escrits des de l’any 2017.

En què t’has inspirat per fer el llibre?

Doncs en allò que suposo que inspira tothom que escriu poesia: la vida, les pròpies experiències i emocions, allò que sé. És molt difícil escriure sobre coses que no se saben. Per exemple, al poemari hi ha una secció dedicada al confinament de l’any passat per la pandèmia de la Covid i com el vaig viure jo.

T’han ajudat?

És una pregunta complicada. Ningú m’ha ajudat a escriure els poemes en el sentit que ningú m’ha dit què he d’escriure. Tanmateix, totes les persones que formen o han format de part de la meva vida han contribuït que jo avui sigui qui soc, i al poemari hi ha just això: una part de mi. Però aquesta part de mi no surt solament de mi, sinó de les meves circumstàncies i de la gent que m’envolta, així que en aquest sentit, sí, tothom m’ha ajudat d’alguna manera a escriure els meus poemes.

Estàs treballant en algun altre llibre?

Sí, tinc mig enllestit el meu segon poemari, i espero poder-lo publicar a finals d’aquest any 2021.

Què significa per a tu la literatura?

Uf, aquesta sí que és difícil! Per a mi, la literatura és el món i la vida fets lletres. És la capacitat de poder dir, explicar o descriure un fet universal, però d’una manera única i personal, de manera que qui ho llegeixi pugui tant reconèixer-se un mateix i sentir-s’hi identificat, com conèixer i reconèixer qui ho ha escrit.

On vas néixer, Quim?

Vaig néixer a la ciutat de València, però he crescut, des dels 4 anys, a un poble que es diu Tavernes de la Valldigna, a la comarca costanera de la Safor.

Què vas estudiar? Per què?

Vaig estudiar el grau en Filologia Catalana a la Universitat de València. Sempre m’han agradat les assignatures de llengua, així que vaig tenir clar de seguida que havia d’estudiar alguna cosa que n’estigués relacionada. Per motius més bé sentimentals vaig decidir que la llengua que havia d’estudiar era la meva llengua materna, el valencià (aquí en diem català), que sovint ha estat menystinguda en favor d’altres llengües més “importants”, com el castellà. Qui no ha sentit algun cop algú que es pregunta per a què serveix el català, si solament es parla a Catalunya i poc més? Jo vull contribuir a acabar amb aquesta falsa concepció sobre els motius que fan que una llengua sigui important. Totes ho són per igual, però algunes necessiten més ajuda que altres.

Què et va portar a Catalunya?

El meu cotxe. És broma, he, he. Molts valencians que ens volem dedicar a la docència venim a parar a Catalunya, perquè és més fàcil trobar-hi feina, ja que al País Valencià cal superar una sèrie de barreres que aquí no existeixen. Per exemple, allà cal passar necessàriament per un procés d’oposicions abans de poder entrar a la borsa d’ensenyament i començar a rodar; aquí pots apuntar-te a la borsa directament. Per això hi ha tants docents valencians!

Abans d’estar al Guinovarda, has fet classe en un altre lloc?

Sí, el meu primer curs com a professor va ser el 2017-2018, que vaig passar a l’Institut Bages Sud, de Castellbell i el Vilar, on també vaig estar molt a gust.

Abans d’això, però, al meu poble ja havia fet classes particulars de repàs per a alumnes de batxillerat i per a adults que es volien traure el grau mitjà o superior de valencià de la Junta Qualificadora (el C1 o el C2).

Quina assignatura imparteixes al centre?

Ara mateix imparteixo llengua catalana i llengua castellana a 4t d’ESO, i també llengua catalana i literatura catalana a 2n de batxillerat.

Quines són les teves aficions?

M’agrada llegir, escriure, fer música (si bé això més que una afició és una forma de vida per a mi)… també m’agrada viatjar quan puc i, evidentment, veure sèries i pel·lícules, passar temps amb els meus amics… També m’agraden els jocs de taula i alguns videojocs. Vaig tindre una època en què invertia molt temps a fer cubs de Rubik de diferents tipus i a aprendre a fer jocs de màgia amb cartes.

Fa pocs anys he descobert que m’agrada molt cuinar i que no se’m dona malament!

Així que això de músic no era un rumor…

És cert, vaig ser músic molt abans que professor.

I cantes o toques un instrument? Quin instrument? Des de quan el toques?

Sí, canto i toco la guitarra, si bé el meu primer instrument sempre ha sigut el clarinet, que ja fa molt que no tinc temps de tocar. També toco altres instruments com el llaüt, la bandúrria, el guitarró, la dolçaina, el flaviol, la flauta de bec…

D’on va sorgir la idea de fer-te músic?

No va sorgir mai aquesta idea. Era una cosa que venia de sèrie, de família. El meu pare és músic i compositor, i des que tinc memòria a casa meva s’ha fet música. La meva germana toca el violí, igual que la meva cosina, i el meu tiet també era músic. No vaig tenir cap epifania, era un fet totalment inherent a mi des que vaig néixer.

Toques en un grup? Quin?

No, ja fa molts anys que, quan toco, ho faig en solitari (de vegades acompanyat del meu pare i la meva germana o la meva cosina).
Hi va haver un temps, quan estudiava a la universitat, que tocava en un grup valencià que es deia Naia, però malauradament es va acabar desfent. Guardo molt bons records d’aquella època, hi va haver un moment que ens movíem prou. Poc abans de deixar-ho vam llançar un EP, No caminem sols, que es pot escoltar a Internet.

Així mateix, vam encetar un projecte anomenat Txacarrac, un quartet de música folk amb el qual vam gravar de manera casolana 4 cançons, que també es poden escoltar a Internet, però no vam passar d’aquí.

El tema del grup d’en Quim. (Font: Youtube)

Has llençat algun disc?

Sí, uns quants. He participat com a músic en la gravació de més de 10 discs. El primer, quan tenia 12 anys, a l’any 2003. Entre els discs en què he col·laborat es troben Ara, Estellés, 12 poemes, 12 cançons, amb el meu pare, Ximo Caffarena; L’haca flaca, de la Rondalla de l’Agredolç; Desperta ferro, del grup de rap Arrap, o La quadrilla, del grup de folk 3FanBall…
A banda, com a cantautor, he publicat 2 àlbums: Primeres Intencions, l’any 2014, i Queixalets, l’any 2017 (es poden escoltar a Internet). Tinc pensat gravar el tercer CD en solitari al llarg d’aquest 2021.

Un dels darrers temes de Quim Sanç. (Font: Youtube)

Authors

, , , , ,

El més recent